diset anys només i tu tan vell... avui, ara quasi l'una de la matinada, un magnífic documental sobre lluís llach,i l'entorn, època i protagonistes dels fets i assassinats de Vitòria del 76... en fa més de 30 dels seu disc campanades a morts, no oblido, no oblidem... no oblidarem mai, van ser tres, cinc i tots els altres els morts que sense música ni cançó, o potser afegits a aquesta de tan intensa i emotiva, tot un rèquiem per la tan mal interpretada, dirigida i potser inexistent transición... i mentrestant el poder segueix cagant-se en el poble, tan o més que aleshores, com sempre, sense vergonya ni pietat... els importa tot una merda...i si per un dia, nosaltres ajuntem una bola ben gran de merda??, que ocupi tots els interiors dels seus ministeris, despatxos i patrimonis i no els deixem sortir ni respirar...
no oblidem !!!
La vaig veure al cinema quan la van estrenar. No sabia la història i vaig estar tota la pel·lícula amb els pèls de punta. Emocionada em va fascinar saber-ne la història, saber d'on havia sortit aquella cançó.
ResponderEliminarel problema és que després de tant de temps el desconeixement es força gran_ les noves generacions no ho han repassat enmig de tantes obligacions i desviacions educatives que no toquen de peus a terra ni tan sols a la nostre història més recent: culpables tots, però no cal dir que molt més els responsables del poder d'aleshores i els d'ara_ especial fàstic escoltar les justificacions vomitives i falses de fraga i martin villa,,
ResponderEliminarsigui com sigui: gràcies pel teu interès.....
t