destins

...disposem dels destins més amargs que s'ignoren clàssicament des de la confecció primaria de les antigues finestres i que es van ajuntar per crear la més intensa llum... els vents només s'instal·len als llocs on al girar s'esdevindran vida, tard o dora... i no cal trencar mai els aparells que detecten l'amor o l'interès per obrir les portes del present escairat...
en quin moment tot es va separar? o encara tot està suficientment pròxim per continuar creient en l'eterna cançó dels soldats que tornen de la guerra del color i del pigment més ensorrat a la tela i al desig...
infinitament brolla la sang que és alhora pintura?
ahir quedava escarxofat davant la cua pel tàpies i fotem el camp, i després llarg camí amb les rastes al costat i mig contents/enfadats pels carrers de pixats i rauxa esdevinguda morfina per la vista i el sentit opac, al rondinar en silenci dins el macba que florejava escopinades variades, com quasi sempre...