en quin moment les almoines arriben tard... ara que només sóc un mort que camina per carrers nus... ara que ja només dibuixo amb els dits i en les superficies on sols hi ha gebre... caldria fer foc arreu o si més no a totes les intensitats de l'ànima...em desperto cada dia amb mocs i començo el somni de nou
com vampir insomne
i
sol
